dilluns, 26 de març del 2012
En Patufet.
-Ai quina guitza em fa sortir a comprar; el dinar ja bull al foc i no trobo el safrà enlloc
En Patufet que tot ho remenava i que pertot arreu es ficava, de seguida va contestar:
En Patufet que tot ho remenava i que pertot arreu es ficava, de seguida va contestar:
-Mare, si no hi ha safrà, jo us en puc anar a cercar.
-On vols anar, on vols anar! No veus que ets massa petitó i la gent et pot trepitjar pel carrer com un cigró?
-Ja hi aniré cantant, i així, si no hem veuen, bé prou que em sentiran
-No i no. Els menuts creuen. Hi aniràs quan siguis gran.
-Eh! Eh! Eh! Jo vull anar a buscar safrà!
I com que es va posar a plorar i picar de peus, per fer-lo callar, la seva mare li va dir:
-On vols anar, on vols anar! No veus que ets massa petitó i la gent et pot trepitjar pel carrer com un cigró?
-Ja hi aniré cantant, i així, si no hem veuen, bé prou que em sentiran
-No i no. Els menuts creuen. Hi aniràs quan siguis gran.
-Eh! Eh! Eh! Jo vull anar a buscar safrà!
I com que es va posar a plorar i picar de peus, per fer-lo callar, la seva mare li va dir:
-Bé ja n'hi ha prou, Patufet; aquí tens un dineret i vés de seguida a la botiga d'en Josepet.
I carrer amunt s'encamina aquell marrec tan tossut, amb esclops i barretina i unes calces de vellut.
I carrer amunt s'encamina aquell marrec tan tossut, amb esclops i barretina i unes calces de vellut.
-Patim, patam, patum, homes i dones del carrer, patim, patam, patum, no trepitgeu en Patufet.
Content i cantant, en Patufet va arribar a la botiga d'en Josepet, la més bonica d'aquell indret.
-!Ep, ep!
-Qui hi ha ?
-Un dineret de safrà.
I el botiguer tot era mirar per aquí i per allà.
-!Ep, ep!
-Qui hi ha? Què voleu?
-Que no em veieu? Ja estic tip de cridar. Vejam si em despatxeu un dineret de safrà
Content i cantant, en Patufet va arribar a la botiga d'en Josepet, la més bonica d'aquell indret.
-!Ep, ep!
-Qui hi ha ?
-Un dineret de safrà.
I el botiguer tot era mirar per aquí i per allà.
-!Ep, ep!
-Qui hi ha? Què voleu?
-Que no em veieu? Ja estic tip de cridar. Vejam si em despatxeu un dineret de safrà
I el botiguer torna a mirar i cerca que cerca a terra dintre de la botiga, fins que tot d'un cop veu un dineret que es belluga. Aleshores s'ajup i l'arreplega, posant en el mateix lloc una paperina de safrà. Tan aviat com en Patufet té el safrà damunt seu, l'agafa ben fort, se'n surt al carrer i deixa badoc el pobre botiguer.
-Patim, patam, patum, homes i dones del carrer, patim, patam, patum, no trepitgeu en Patufet
I de por la gent s'amagava en no veure qui cantava, mentre carrer avall passava una paperina sola, sola, sola, com si anés sobre una bola.
I quan en Patufet va arribar amb una paperina de safrà, la seva mare no se'n sabia avenir. Aleshores tot cofoi va demanar:
-Mare, em voleu deixar anar ara a portar el dinar al pare?
-Això si que no, fill meu: el cistell pesa massa i pels camins encara hi ha neu.
-Eh! Eh! Eh! Jo vull anar a portar el dinar!
Tant i tant ho va demanar, que, perquè callés, la seva mare li digué:
-Això si que no, fill meu: el cistell pesa massa i pels camins encara hi ha neu.
-Eh! Eh! Eh! Jo vull anar a portar el dinar!
Tant i tant ho va demanar, que, perquè callés, la seva mare li digué:
-Per no sentir-te bramar, te el cistell i ja hi pots anar.
I en Patufet, que tenia molta força, va agafar el cistell del dinar i, com si res, se'l va carregar a coll.
Pel camí, cantava així:
-Patim, patam, patum, homes i dones del carrer, patim, patam, patum, no trepitgeu en Patufet.
En sortir del poble, la gent, esglaiada, tancava portes i finestres, i, pels camins, els pagesos fugien esverats en veure un cistell tot sol caminant com un cargol.
A mig camí, en Patufet es va aturar i es va seure a la vora d'un hort per reposar una estona, però heus aquí que tot d'un cop, comença a ploure molt fort. Per no mullar-se va anar tot sol a amagar-se sota una col. Aleshores va venir un bou mig perdut i d'un mos es menjà la col, molt golut, i en Patufet, de propina, amb esclops i barretina i les calces de vellut.
Cap el tard, el pare i la mare buscaven el fill per tot arreu, fins que trobaren el cistell tot sol a la vora d'un hort. Aleshores van començar a cridar:
En sortir del poble, la gent, esglaiada, tancava portes i finestres, i, pels camins, els pagesos fugien esverats en veure un cistell tot sol caminant com un cargol.
A mig camí, en Patufet es va aturar i es va seure a la vora d'un hort per reposar una estona, però heus aquí que tot d'un cop, comença a ploure molt fort. Per no mullar-se va anar tot sol a amagar-se sota una col. Aleshores va venir un bou mig perdut i d'un mos es menjà la col, molt golut, i en Patufet, de propina, amb esclops i barretina i les calces de vellut.
Cap el tard, el pare i la mare buscaven el fill per tot arreu, fins que trobaren el cistell tot sol a la vora d'un hort. Aleshores van començar a cridar:
-Patufet, on ets? Patufet, on ets?
I en Patufet, de lluny, els contestava:
I en Patufet, de lluny, els contestava:
-Sóc a la panxa del bou, on no hi neva ni plou.
Com que no el sentien, els seus pares anaven cridant:
Com que no el sentien, els seus pares anaven cridant:
-Patufet, on ets? Patufet, on ets?
I en Patufet contestava:
I en Patufet contestava:
-Soc a la panxa del bou, on ni hi neva ni plou.
Ai, menuts, que va passar quan van saber on era el Patufet! Doncs els pares van començar a donar força menjar al bou, i el bou es va anar inflant, inflant, inflant... Tant i tant es va atipar, que es va tirar un pet, i com un llampec va sortir en Patufet, molt content i espavilat, com si res no hagués passat.
Ai, menuts, que va passar quan van saber on era el Patufet! Doncs els pares van començar a donar força menjar al bou, i el bou es va anar inflant, inflant, inflant... Tant i tant es va atipar, que es va tirar un pet, i com un llampec va sortir en Patufet, molt content i espavilat, com si res no hagués passat.
... i conte contat, conte acabat.
Bona nit!
Maria. Clau.
dissabte, 24 de març del 2012
Robiols.
Ingredients per a 12 robiols:
1 kg farina de rebosteria
100 g oli
200 g sucre llustre
200 g llet
300 g saïm
Preparació:
Barrejar el saïm, la llet, l'oli i la sucre; preferiblement treballar amb els ingredients a temperatura ambient, així es barregen millor.
Quan aconsegueixis que tingui textura de pomada, afegir a poc a poc la farina i barrejar fins que es desenganxi de les mans. Reservar la massa al manco mitja hora.
Escalfar el forn a 180º i preparar la safata folrada amb paper pergamí o de forn.
Preparar boles de massa de la grandària d'un ou, cobrir-les amb paper de fornejar o pergamí, estendre-les amb l'ajuda d'un corró deixant un espessor de 2-3 mm (com més fi millor).
Una vegada fets els cercles, posar una cullerada de farcit en el centre i doblegar la massa per formar un semicercle. Tallar amb un tallador de robiol, o amb un plat de cafè i un ganivet, estrenyent be tota la vora per evitar que surti el farcit.
Fornejar durant 20-25 minuts, fins que comencin a daurar-se.
Farcit:
Pot emprar-se qualsevol cosa que us agradi, i lo ideal és fer-los variats!
♠ Cabell d'àngel
♠ Confitura de fruites (que sigui molt espessa)
♠ Crema o flam
♠ Crema de xocolata
♠ Brossat
♠ Codony
Bon profit!
Maria. Clau.
Cercant aixopluc.
Tots els ponts de la vella memòria han anat omplint amb deixalles i amb fang.
Són la plaga de la vida , sembla l’agonia estesa del mil·leni errant.
Vaig sentir un home que cantava: “és qui neda i sura només el que es salva”.
Jo era un nen i esperava el diluvi. M’he anat fent més gran.
Hi ha un lloc al vaixell per a tu.
Hi ha un lloc pels que s’han perdut.
Hi ha un lloc pels que s’han perdut.
Veniu a buscar aixopluc.
Veniu o us ofegareu!
Quan el temps era menys que una paraula va sorgir la vida casualment de l’aigua.
Ara que es va accelerant la farsa, l’aiguder durà la darrera carta.
Cada nit quan la lluna canta, com Noé ja feia construïnt la barca.
Aviat arreu les rescloses del cel s’obriran de cop!
Anirem a l’infern. Anirem cap al Cel!
Hi ha un lloc al vaixell per a tu.
Hi ha un lloc pels que s’han perdut.
Veniu a buscar aixopluc.
Veniu al vaixell perdut!
| Sopa de Cabra | El Vaixell Perdut |
Maria. Clau.
Veniu o us ofegareu!
Quan el temps era menys que una paraula va sorgir la vida casualment de l’aigua.
Ara que es va accelerant la farsa, l’aiguder durà la darrera carta.
Cada nit quan la lluna canta, com Noé ja feia construïnt la barca.
Aviat arreu les rescloses del cel s’obriran de cop!
Anirem a l’infern. Anirem cap al Cel!
Hi ha un lloc al vaixell per a tu.
Hi ha un lloc pels que s’han perdut.
Veniu a buscar aixopluc.
Veniu al vaixell perdut!
| Sopa de Cabra | El Vaixell Perdut |
Maria. Clau.
divendres, 23 de març del 2012
Cargol treu banya.
Cargol, treu banya,
anem a la muntanya;
cargol bover,
jo també hi vindré!
Ben cantat!
Maria. Clau.
dijous, 22 de març del 2012
La rateta que agranava l'escaleta.
Això era i no era una Rateta que cada dia agranava l'escaleta i un dia es va trobar un cèntim.
- Oh, quina sort que he tengut!! I què en podria fer? Si em compro atmetlletes em cauran les dentetes. I si em compro un llacet per la coeta. Sí, sí, em compraré un llacet ben bonic per posar-me'l a la coeta!!
I així ho va fer. Va anar a casa la senyora conilla i va estar mirant molts llacets. Al final es va decidir per un llaç de color rosa.
- Sí, aquest si que m'agrada! Seré l'enveja, segur que tothom em mirarà - pensava la rateta - Ui, no me l'emboliqui que me l'enduc posat!
Es va posar a davant de casa seva per lluir el llacet.
I així estava quan va passar el Senyor Ànec, que veient-la tan bonica li va dir:
- Ai rateta, rateta, tu que n'ets tan boniqueta no et voldries casar amb mi, jo que sóc tan bon fadrí?
- Ai, no ho sé pas. A veure quina veu fas?
- Quac, quac, quac!!
- No, no, no, no, que m'eixordes. No et vull per marit.
També va passar un gall amb les plomes estarrufades que li va dir:
- Rateta, Rateta, tu que n'ets tan boniqueta, no et voldries casar amb mi, jo que sóc tan bon fadrí?
- Ai no ho sé pas. A veure quina veu fas?
- Kikirikí, kikirikí !!!
- No, no, no, no, quin xivarri no et vull per marit.
I el gall se'n va anar amb el cap cot.
Al cap d'una estona va passar un ase que al veure la rateta tan bonica no es va poder estar de dir-li:
- Rateta, rateta, tu que n'ets tan boniqueta, no et voldries casar amb mi, jo que sóc tan bon fadrí.
I la rateta, fent-se pregar li va dir:
- Ai no ho sé pas, a veure quina veu fas?
- Iiiiaaaa, iiiiiaaaaaa!!!
- No, no, no, no, que m'eixordes!!
Quan la Rateta ja començava a pensar que mai no trobaria ningú que li fes el pes va passar un moixet que li va dir:
- Miau Rateta, tu que n'ets tan boniqueta, no et voldries casar amb mi, jo que sóc tan bon fadrí?
I la Rateta, fent-se l'estreta:
- Ai no ho sé pas. A veure quina veu fas?
- Miauu, miauuu!
- Sí, si, si, si, amb tu sí que em vull casar!
- Miauu, miauuu !!!
I així ho van fer. Ben aviat es van casar i tothom hi va ser convidat.
Aquell dia tothom li deia a la rateta:
- Ves amb compte amb aquest moix!
- Vigila que quan estiguis despistada no et clavi queixalada!!
Un dia, quan la Rateta estava despistada, el moix va anar per darrera i, sense que ella pogués ni adonar-se'n, va clavar-li queixalada i se la va menjar!
... i conte contat, conte acabat!
Bona nit!
Maria. Clau.
dimecres, 21 de març del 2012
Cupcakes de doble xocolata.
Ingredients per a 12 magdalenes:
240 g. farina de rebosteria
60 g. xocolata en pols
240 g. sucre llustre
1 polsim de bicarbonat
15 g. llevat (1 sobre)
1 polsim de sal
2 ous grans a temperatura ambient
180 ml 'Buttermilk'
3 cullerades d'oli
1 cullerada d'essència de vainilla
180 ml aigua tèbia
Preparació:
Escalfar el forn a 200º i preparar la safata amb els motlles de paper o silicona.
D'una banda, barrejar els ingredients secs: farina, xocolate, sucre, bicarbonat, llevat i sal. Reservar.
D'altra banda, barrejar la resta d'ingredients: ous, 'Buttermilk', oli, extracte de vainilla i aigua. Afegir a poc a poc la barreja de farina. Encara que sembli que queda molt líquid, és com ha de sortir.
Omplir els motlles fins a cobrir aproximadament ¾ parts d'ells, i enfornar durant 20 minuts a 180º Una vegada llests deixa que refredin.
Per a la cobertura:
300 g. de xocolata de cobertura
100 g. de nata
Fondre en el microones la xocolata i reservar. Bullir la nata i barrejar amb la xocolata i deixar que refredi. Una vegada freda i amb "cos" pots emplenar una pispa pastissera i cobrir els cupcakes.
*Decorar amb llaminadures, encenalls de xocolata o de colors, núvols, M&M...
Bon profit!
Maria. Clau.
Galetes.
Ingredients per a 24 galetes:
320 g. farina de rebosteria
200 g. mantega sense sal
170 g. sucre llustre
1 ou gran
1 cullarada d'extracte de vainilla
1 cullarada de sal
Preparació:
Barrejar la mantega i el sucre; si la mantega està molt dura és difícil de treballar, així que es pot passar pel microones per estovar-la i que es barregi bé, però sense arribar a fondre-la.
Afegir l'ou i barrejar. Afegir la farina i la sal a poc a poc a la mescla humida. Cobrir i deixar reposar la massa en el frigorífic al manco mitja hora.
Escalfar el forn a 180ºC. Pastar breument sobre una superfície enfarinada i estendre la massa amb un corró deixant un espessor de 5mm aproximadament.
Tallar les galetes amb un tallador de galetes i enfornar en una safata folrada amb paper pergamí o de forn durant 15-20 minuts (segons la grandària de les galetes) fins que les vores estiguin daurades.
Deixar-les sobre una reixeta i una vegada fredes, guardar-les en una caixa de llauna ben tancada.
*Es poden decorar amb melmelades i/o crema de xocolate.
Bon profit!
Maria. Clau.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Subscriu-te a
Entrades
Comentaris
