Això era i no era una Rateta que cada dia agranava l'escaleta i un dia es va trobar un cèntim.

- Oh, quina sort que he tengut!! I què en podria fer? Si em compro atmetlletes em cauran les dentetes. I si em compro un llacet per la coeta. Sí, sí, em compraré un llacet ben bonic per posar-me'l a la coeta!!

I així ho va fer. Va anar a casa la senyora conilla i va estar mirant molts llacets. Al final es va decidir per un llaç de color rosa.
- Sí, aquest si que m'agrada! Seré l'enveja, segur que tothom em mirarà - pensava la rateta - Ui, no me l'emboliqui que me l'enduc posat!

Es va posar a davant de casa seva per lluir el llacet.
I així estava quan va passar el Senyor Ànec, que veient-la tan bonica li va dir:
- Ai rateta, rateta, tu que n'ets tan boniqueta no et voldries casar amb mi, jo que sóc tan bon fadrí?
- Ai, no ho sé pas. A veure quina veu fas?
- Quac, quac, quac!!
- No, no, no, no, que m'eixordes. No et vull per marit.

També va passar un gall amb les plomes estarrufades que li va dir:
- Rateta, Rateta, tu que n'ets tan boniqueta, no et voldries casar amb mi, jo que sóc tan bon fadrí?
- Ai no ho sé pas. A veure quina veu fas?
- Kikirikí, kikirikí !!!
- No, no, no, no, quin xivarri no et vull per marit.
I el gall se'n va anar amb el cap cot.

Al cap d'una estona va passar un ase que al veure la rateta tan bonica no es va poder estar de dir-li:
- Rateta, rateta, tu que n'ets tan boniqueta, no et voldries casar amb mi, jo que sóc tan bon fadrí.
I la rateta, fent-se pregar li va dir:
- Ai no ho sé pas, a veure quina veu fas?
- Iiiiaaaa, iiiiiaaaaaa!!!
- No, no, no, no, que m'eixordes!!

Quan la Rateta ja començava a pensar que mai no trobaria ningú que li fes el pes va passar un moixet que li va dir:
- Miau Rateta, tu que n'ets tan boniqueta, no et voldries casar amb mi, jo que sóc tan bon fadrí?
I la Rateta, fent-se l'estreta:
- Ai no ho sé pas. A veure quina veu fas?
- Miauu, miauuu!
- Sí, si, si, si, amb tu sí que em vull casar!
- Miauu, miauuu !!!

I així ho van fer. Ben aviat es van casar i tothom hi va ser convidat.
Aquell dia tothom li deia a la rateta:
- Ves amb compte amb aquest moix!
- Vigila que quan estiguis despistada no et clavi queixalada!!

Un dia, quan la Rateta estava despistada, el moix va anar per darrera i, sense que ella pogués ni adonar-se'n, va clavar-li queixalada i se la va menjar!

... i conte contat, conte acabat!



Bona nit!
Maria. Clau.