diumenge, 27 de juliol del 2014

Reciclant camisetes...




Tot va començar quan estavem a poc més d'un mes, potser dos, per acabar l'escola... la bossa del berenar de na Gemma va dir fins aquí pus!

I ara...? Bé, en comprem una altra...

- Però jo la vull rosa i lila, i d'un moixet!
Això és posar-ho fàcil...
- Però Gemma, no la trobarem...
- Però és sa que vull...!!

I que no cerquem per mil tendes fins a trobar aquelles sabates, o faldes, o camisetes que estem cercant que combinen tan bé amb tot i que son tan còmodes...? que no pot ser igual amb una bossa? La SEVA bossa!?




Idò res, vaig trescar, i ni lila, ni rosa, ni moix, ni bossa! Però si una camiseta d'una moixeta ben coneguda, i lila, i rosa!!

- Mamàààaaaa!! Que creus que podríem fer d'això una bossa??
El que sigui per la néta!!




I ja que hi érem i la màquina de cosir estava enfilada, vaig aprofitar per reciclar un parell de camisetes que van mel per anar a comprar, o en bici, o simplement per no dur es trasto del bolso!

Una camiseta (o dues si es molt prima o està desgastada, per tenir una mica de folro), unes cordes de llana o trapillo, uns ullets fets a la sabateria, i bossa nova!





Miau Miau!!
Maria. Clau
dissabte, 26 de juliol del 2014

Capses!



Hi ha capses de cartró velles, noves, grans, petites, plenes, buides, útils, inservibles, lletges, maques, de color... i hi ha capses plenes de somnis!

Un teatret que abans era una capsa de magdalenes...





O un helicòpter que abans era una capsa de pa congelat...!




Perquè no, na Gemma no pot demanar fer un cotxe, o un avió... això és massa fàcil! Molt millor un helicòpter! I de color lila i rosa, clar!

...el millor de passar un horabaixa a casa, el resultat final!






A volar!!
Maria. Clau

dilluns, 21 de juliol del 2014

Això era i no era... un aniversari perfecte!




Gairebé ha passat un mes, i avui l'he recordat... He recordat tota la feina feta durant mesos, pensant que no arribariem a temps, traient temps d'on no n'hi havia per fer totes les desfresses de tots els amiguets i amiguetes que havien de venir a la gran festa!

Però el resultat va ser millor del que esperavem, i tant es així que avui mateix he vist una de les amiguetes amb la falda de 'princesa' pel carrer, i no és la primera... ni esper que sigui la darrera!
És més difícil veure als "cavallers" amb la cassaca i l'escut pel carrer, però qui sap, tal vegada alguna mare en tregui profit algún Carnestoltes!





Amb una mica de fil i agulla, tul, ras, flocs, randes, feltre, teles de colors, diademes, cola i paciència... Voilà!!







Molts d'anys!
Maria. Clau.