Tot va començar quan estavem a poc més d'un mes, potser dos, per acabar l'escola... la bossa del berenar de na Gemma va dir fins aquí pus!

I ara...? Bé, en comprem una altra...

- Però jo la vull rosa i lila, i d'un moixet!
Això és posar-ho fàcil...
- Però Gemma, no la trobarem...
- Però és sa que vull...!!

I que no cerquem per mil tendes fins a trobar aquelles sabates, o faldes, o camisetes que estem cercant que combinen tan bé amb tot i que son tan còmodes...? que no pot ser igual amb una bossa? La SEVA bossa!?




Idò res, vaig trescar, i ni lila, ni rosa, ni moix, ni bossa! Però si una camiseta d'una moixeta ben coneguda, i lila, i rosa!!

- Mamàààaaaa!! Que creus que podríem fer d'això una bossa??
El que sigui per la néta!!




I ja que hi érem i la màquina de cosir estava enfilada, vaig aprofitar per reciclar un parell de camisetes que van mel per anar a comprar, o en bici, o simplement per no dur es trasto del bolso!

Una camiseta (o dues si es molt prima o està desgastada, per tenir una mica de folro), unes cordes de llana o trapillo, uns ullets fets a la sabateria, i bossa nova!





Miau Miau!!
Maria. Clau