dissabte, 24 de març del 2012

Cercant aixopluc.


Tots els ponts de la vella memòria han anat omplint amb deixalles i amb fang.
Són la plaga de la vida , sembla l’agonia estesa del mil·leni errant.
Vaig sentir un home que cantava: “és qui neda i sura només el que es salva”.
Jo era un nen i esperava el diluvi. M’he anat fent més gran.

Hi ha un lloc al vaixell per a tu.
Hi ha un lloc pels que s’han perdut.
Veniu a buscar aixopluc.
Veniu o us ofegareu!





Quan el temps era menys que una paraula va sorgir la vida casualment de l’aigua.
Ara que es va accelerant la farsa, l’aiguder durà la darrera carta.
Cada nit quan la lluna canta, com Noé ja feia construïnt la barca.
Aviat arreu les rescloses del cel s’obriran de cop!
Anirem a l’infern. Anirem cap al Cel!

Hi ha un lloc al vaixell per a tu.
Hi ha un lloc pels que s’han perdut.
Veniu a buscar aixopluc.
Veniu al vaixell perdut!







| Sopa de Cabra | El Vaixell Perdut |



Maria. Clau.