Claude Vidre: Els tres porquets.

divendres, 30 de març del 2012

Els tres porquets.

17:19 | Publicat per Claude Vidre |

Això era i no era, tres porquets que eren germanets i vivien tots junts al mig del bosc. El més petit era el trapella de la família; el mitjà era el més juganer; i el gran era el més assenyat i treballador dels tres. Un dia van decidir que viurien separats i que cada un es construiria una casa.

El porquet petit va decidir fer-se una casa de palla. “La palla pesa poc i és fàcil de manejar”, va pensar, “i així me’n podré anar a fer malifetes ben aviat”.

El porquet mitjà, que també volia anar ràpid per anar a jugar am son germà, va decidir fer-se la casa una mica més enllà però de fusta. “Tot i que la fusta és més pesada que la palla, jo sóc més fort que el meu germà petit i acabaré molt ràpid”, va pensar. I dit i fet, en ben poc temps ja s’havia fet la seva caseta i va marxar corrents a jugar.

El poquet gran va decidir que el més lògic era fer-se una casa de maons. Una mica més lluny d’on s’havia fet la casa el mitjà, va començar a apilar els maons i posar-hi ciment, mentre els seus dos germans jugaven allà a prop.

Però amagat darrera un arbre els estava espiant el llop que vivia per aquella contrada.
Quan cada porquet va anar cap a casa seva, ell va sortir del seu amagatall i va anar cap a la casa del més petit.
“Toc, Toc, Toc” va picar a la porta. El porquet va mirar pel forat i, en veure que era el llop va dir: “Fora llop … no t’obriré la porta!”.
I el llop va dir … “Doncs si no m’obres la porta, bufaré i bufaré, i la casa te tomaré!!!”
Va començar a bufar i bufar, “buuuuuffffff”, i la casa de palla va tomar!

El porquet petit va fugir corrents i es va refugiar a casa del seu germà mitjà. Al cap d’una estona, el llop es va acostar a la casa de fusta.

“Toc, Toc, Toc” va picar a la porta. Els porquets van mirar pel forat i, en veure que era el llop van dir: “Fora llop … no t’obrirem la porta!”.
I el llop va dir … “Doncs si no m’obres la porta, bufaré i bufaré, i la casa te tomaré!!!”
Va començar a bufar i bufar, “buuuuuffffff”, i la casa de fusta va tomar!

Els dos porquets va sortir corrents, i se’n van anar a refugiar a casa del seu germà gran. No havia passat gaire temps que el llop es va acostar a la casa de maons.
“Toc, Toc, Toc” va picar a la porta. Els 3 porquets van mirar pel forat i, en veure que era el llop van dir: “Fora llop … no t’obrirem la porta!”.
I el llop va dir … “Doncs si no m’obres la porta, bufaré i bufaré, i la casa te tomaré!!!”
Va començar a bufar, i a bufar, i a bufar, “buuuuuuffffff”… però la casa no va caure!
El llop va seguir bufant , i bufant, i bufant, “buuuuuuuuufffffff”, i quan ja no podia més va entendre que era impossible tirar a terra una casa tan ben construïda amb maons i ciment.

Llavors se li va ocórrer entrar per d’alt de la taulada, per on hi havia la xemeneia. El porquet gran s’estava preparant el sopar abans que arribessin els seus dos germans, i havia col.locat una olla amb aigua a escalfar a la xemeneia. Quan el llop es va deixar anar xemeneia avall, va caure dins l’olla amb l’aigua bullent i es va escaldar tot el culet!

Cansat, adolorit, escaldat i derrotat, el llop va marxar cap al bosc i mai més no va tornar a molestar als tres germans porquets que, feliços i contents, van decidir viure tots tres a la casa de maons.