dissabte, 6 de desembre del 2008
Quan mires.
Somies desperta,
tanques els ulls però és tot igual
Pels núvols t’allunyes,
no saps on el cor et durà
Et busco, no et trobo
Et crido i no em pots escoltar
Pels dies t’enyoro
Caliu que no es pot apagar
Cels de paper cremat
Secrets que avui fan mal
T’estimo, i et seguiré esperant
No sé si m’enfonso
o es que tot se’n va volant al meu pas
Potser ara ploro
Però demà junts podrem riure mes alt
Tot passa, tot queda,
paraules que no moriran
La vida apreta
Però no ens deixarem ofegar
Avui pot ser molt cert
ja no puc perdre mes
T’estimo i t’aniré a trobar
No sé si m’enfonso
o es que tot se’n va volant al meu pas
Potser ara ploro
Però demà junts podrem riure mes alt
Cels de paper cremat
Secrets que fan tan mal
Avui tot sembla cert
Ja no puc res
No sé si m’enfonso
o es que tot se’n va volant al meu pas
Potser ara ploro
Però demà junts podrem riure mes alt
No sé si m’enfonso
o es que tot se’n va volant al meu pas
Potser ara ploro
Però demà junts podrem riure mes alt
| Sopa de Cabra | Junts |
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Subscriu-te a
Entrades
Comentaris
1 comentaris:
Impresionante!